20-1-1998 Anàlisi de la setmana del 12 al 18 de gener del Servei analitico-informatiu de la XARXA BASCA ROJA.

LA FARSA D'ARDANZA EN LA SETMANA DEL ZOMBI. Grinyolen les cadenes del fantasma del pacte contra el dolent, i el PP les engrassa amb xarop de pal. Aznar, tan ferotge que se'n surt, no fa l'amor, sino la guerra a l'abertzale. El PNB es calla davant la tortura que no s'atura perquè això al EEB no li sap mal si li paguen per callar.

Ací tenim com, segons relaten molt antics texts egipcis, Isis gemegava i es lamentava quan trobà el cadaver del seu home Osiris: "Torna a ta casa, torna a ta casa, tu que no tens enemics. Oh, bell jove! Torna a ta casa per a que pugues vorem. Soc ta germana, la que estimaves; no t'allunyaràs ja de mi, oh, bell noi! Torna a ta casa. No et veig, i tanmateix, el meu cor t'adora i els meus ulls et desitgen. Torna a la que t'estima, a la que estimes, Unnefer el Beneït. Torna a ta germana, torna a la teua dona, a la teua dona amb el cor mort. Torna a la dona de ta casa. Soc ta germana, de la mateixa mare, i no t'allunyaràs més de mi. Els deus i els homes han tornat la seua cara cap a tu i tots et ploren. Et cride i plore i els meus planys són oïts al cel, però tu no sents la meua veu, mes soc ta germana, la que estimares a la terra; tu no estimares a ningú sino a mi. Germà meu, germà meu!" (1)

Els pseudopartits pseudodemocràtics espanyols i espanyoliestes que a la CAB xipollegen en la farsa psudodemocràtica del Règim espanyol del Rei que Franco nomenà tenen, ja se sap, líders amb poc trellat i amb menys lletres. Gentola que s'ha pujat a aquest lideratge exercint una triple virtud: la de doblar l'esquena en reverència, la de donar al poderòs la seua obediència i la de ben fer servir l'art de la punyalada trasera als seus iguals rivals. Però de poques lectures. Per això cap ha tingut l'idea de fer servir el lament d'Isis ressenyat més a dalt en lloc dels seus ensopits i mil vegades emprats paràgrafs de condolència pels morts vivents que han dominat la setmana passada.

Perquè la setmana passada ha estat a la CAB, en aquella part bascongada d'Euskal Herria que els espanyols i els seus còmplices anomenen abussivament i confusiva País Basc, LA SETMANA DEL ZOMBI. La setmana dels morts vivents. Per exemple el Pacte d'Ajuria Enea, per exemple l'Estatut de la Moncloa, per exemple l'esperit d'Ermua, per exemple la mentida de l'impuls autòcton de terceres vies, pacifismes i liquidacionismes, per exemple Ardanza.

El pobre Ardanza és, com a "lehendakari, un mort vivent. Tot el món sap que Arzallus l'ha acomiadat. Que, més afortunat que tants i tants joves bascs, ha vist com el seu capatàs l'ha renovat per tres vegades (en 1986, 1990 i 1994) el seu contracte temporal. Però que, en acostar-se el compliment del termini que exigiria legalment una renovació, Arzallus --el seu capatàs-- ha comunicat a la premsa que no el renovarà.

Ardanza camina així cap al poal de les escombraries de l'Història. I, com aquells flagelants que durant la Pesta Negra del segle XIV --tement-se ser ja molt possibles morts vivents-- recorrien dansant els camps i ciutats, Ardanza dansa per a les càmeres d'Euskal Telebista i per a les televisions imperials espanyoles.

La dansa d'Ardanza és, clar està, una mala farsa. Una farsa banyada en la vergonya, un argument farcit de claudicació, de traició a la seua nació, a la història i a la cultura del seu poble, a les i els que lluiten i se sacrifiquen per Euskal Herria com a projecte il.lusionant d'una vida millor.

La dansa d'Ardanza, quina trista dansa! Quina farsa! Quina vergonya! Quina llastima! Quina pudor! Quin horror!

Diuen (els que no saben parlar ni escriure però sí dibuixar o pintar o fotografiar o filmar) que una imatge val més que mil paraules. No ho crec, i hi ha com a prova del valor taumatúrgic de les paraules la supervivència del ppoble basc (el poble-nació més antic d'Europa) fonamentada sobre el trànsit pel temps a través dels ponts d'una cultura oral. Però és veritat que m'ha impressionat per la seua eloqüència una, la fotografia del bust d'Ardanza en la portada del Deia del diumenge 18 (l'inclogueren també altres portades, però la del Deia és la que més em va impressionar). És una fota d'Ardanza, dins de l'automòbil que els porta a ell i a Arzallus, en el moment d'arribar al Palau de la Moncloa per a l'entrevista amb Aznar i Mayor Oreja.

És una fotografia patètica. Està Ardanza assegut a la dreta del Pare però sabent-se ja condemnat a abandonar-la. I contrasta el tranquil i seré i tot just encetat somriure del tranquil i confiat rostre d'Arzallus (del que És el que És) amb les celles d'Ardanza arqueades en sorpresa o en alerta, la mandíbula que s'endevina col.locada per a tindre la boca apretada, les comissures dels llavis iniciant una curva descendent, no se sap si com a mostra de pena o de fàstic, o de fàstic i de pena. I, com el Guillem Tell de Sastre, però sense ser un heroi com aquell, els ulls tristos.

Estava així de patètic Ardanza pel seu passat, pel seu futur o pel seu present? Pel grotesc transcórrer de la passada "setmana del Pacte"? Pel presentit moment futur en que tornarà a la grissor de la vida de la que el tragueren els Estats Units quan feren que el dit d'Arzallus el designara "lehendakari"? O pel present, en que arribava claudicant davant el vicari del poder espanyol?

En qualsevol cas està clar quin patètic lluïa Ardanza darrere els vidres no d'alegres finestrats sino de finestres d'un cotxe. En la que fins i tot el fals arc del cel que fingia la llum solar en la fotografia defugia el seu rostre per besar el del Pare. Arzallus, per suposat. Quina trista dansa la d'Ardanza!

Ni de retruc es pot dir que aquesta setmana passada a Euskal Herria haja estat sorprenent. Ans al contrari, ha estat llastimosament repetitiva de setmanes (i anys) anteriors. Malgrat açò, convé fer com tants lectors de novel.les policíaques quan cerquen el final, s'enteren de qui és el culpable i, ja tranquils perquè conéixen el desenllaç, reinicien la lectura sense nervis ni dubtes ni conjectures.

En efecte. Ens convé començar pel final de la setmana. No tant per saber qui és el culpable d'aquesta història (que bé sabem que el culpable és l'Estat espanyol) sino per conéixer el desenllaç de la setmana. Ja conegut podriem (malgrat que no ho farem) estalviar-nos el relat d'allò que s'hi ha esdevingut, substituint-lo per un fragment d'una faula. La que conta que el cavall li diu a l'esquirol: "Tantes anades i tornades, tantes voltes i revoltes, digues-me, amic, tenen cap utilitat?".

Perquè sigué el diumege quan apareguren esplendoroses claus de la setmana. Parlà Arzallus, parlà doncs la peça clau del PNB, partit que és la peça clau del Govern bascongat i del Pacte d'Ajuria Enea, Pacte que és la peça clau del Pacte de Madrid, Pacte que és alhora peça clau del propòsit bíblic de la política espanyola per a Euskal Herria i de la disfressa amb que volen amagar aquest propòsit.

Parlà Arzallus el diumenge i digué: "Jo ja no crec en l'autonomia perquè sempre és el mateix. Davant una situació difícil solten, arriben a una situació de força i t'ho lleven. Els d'ETA parlen de negociar amb el Govern, i jo dic que negociar amb el Govern no és pràctic perquè el que et donen t'ho llevaran en girar el cantó". (2)

Son paraules que sorprenen. No pel seu encert. Que en tenen, d'encert, malgrat que són insuficients, malgrat que els manquen dades i conclussions claus. Sorprenen per ser dites per qui les diu. Pel President de l'EBB (del màxim òrgan executiu del PNB), per l'home fort del partit que a Euskal Herria ha apostat per l'autonomia, desvinculant-se ell i desvinculant el seus afiliats i votants de la reclamació de la independència.

Del partit que ha apostat per la negociació amb el Govern espanyol, del partit que des del 1985 governa en coalició (a la CAB i a Espanya, o només a Espanya) amb el partit espanyol que governa en el Regne d'Espanya. I que diu això al dia següent de reunir-se amb el Cap del Govern d'Espanya, al que ha votat en les Corts espanyoles i al que en aquestes Corts dona suport amb els seus diputats i senadors.

Arzallus digué això el diumenge als periodistes a Aretxabaleta, en les seues primeres declaracions després de la reunió que Ardanza i ell mantingueren durant quatre hores en La Moncloa amb Aznar i Mayor Oreja, amb el President del Govern d'Espanya i el seu Ministre de l'Interior.

D'aquestes declaracions l'EGIN del dilluns preferia destacar en portada que "Aznar no té prou amb una treva, segons Arzallus". Amb encert al meu entendre. Perquè allò important que d'aquesta reunió ens ha comunicat Arzallus és que Aznar no vol ni treva ni pau a Euskal Herria. Que el que vol és desencadenar el màxim d'acciò ofensiva i repressiva dels seus milers i milers de policies civils i militars (la Guardia Civil) fins aconseguir allò que creu possible: la rendició incondicional d'ETA i de tot el MBAN.

I, malgrat que Aznar no ho diga amb paraules però sí amb el molt més eloqüent i veraç llenguatge dels seus actes, no l'importa que aquest camí bíblic el porte a perdre carn de canó. Perquè els seus regidors morts són màrtirs. I ja se n'ocupen, els mitjans de comunicació espanyols, de fer que la sang d'aquest màrtirs siga llavor de vots espanyols per al PP.

Fins i tot abans que es vesse. Els "creatius" de les agències de publicitat del PP o els espies espanyols "creatius" del CESID (que segons Pilar Urbano són els que s'encarreguen d'açò) han reelaborat per als regidors del PP a la CAB el salut dels gladiadors romans. De manera que aquest salut en els reportatges diu ara: "Els que posen el clatell et saluden". Vegeu per exemple la portada i el reportatge del núm. 115 de LA REVISTA de EL MUNDO. (3) I tants i tants altres reportatges gràfics , en televisions i revistes i diaris.

Tot açò funciona amb els espanyols. El mateix diumenge 18 un bon nombre de diaris publicaren una enquesta de Metra-Seis. QUE RESULTA SER LA PROVA DE LA IMMEDIATA MOTIVACIÓ D'AZNAR PER VOLER FER LA GUERRA I NO LA PAU AL MBAN I A L'ESQUERRA ABERTZALE EN EL SEU CONJUNT: guanya vots. Perquè aquesta enquesta indica que l'avantagte del PP sobre el PSOE ha passat a ser de més de 5 punts. Que la seua intenció de vot ha pujat al 41,8% dels vots estimats., tres punts més que en les eleccions del 96. I que el seu Ministre Mayor Oreja és EL MILLOR VALORAT (6,3 de mitja en l'escala de 0 a 10 punts) dels seus ministres. (4)

El PP guanya vots quan Aznar es posa bíblic, inflexible, implacable, ferm i dur amb ETA "i el seu entorn". És una bona base per a explicar la política antiETA espanyola. Però hi ha més fets bàsics. Més motius i a més llarg termini que el de les properes eleccions.

Aquell diumenge 18 (o abans, no hi ha referència en el text) el sorprenent senyor Iturgaiz, president del PP de la CAB, oferia una entrevista a ABC. El senyor Iturgaiz no només és sorprenent pel que fa: per les moltes mentides i bajanades que conta impàvid. És també sorprenent pel què i com és. Que un partit que pretén ser important a la CAB tinga com a president una persona com ell és el millor indicador del nivell intel.lectual, cultural i moral dels militants del PP.

Aquest sorprenent individu es presentà amb una petició de "pogrom". Amb una petició de "depuració" com la que Franco feu de "rojoseparatistas" quan les seues tropes ocuparen Euskal Herria. La seua entrevista en ABC acaba així: "Crec que s'hauria de fer una revisió del professorat basc, des de l'ESO fins a l'Universitat. El problema és que quan hi ha professorat d'HB, està educant els nens en la violència, i això no ho podem permetre. Educació hauria d'adoptar un programa de revisió del professorat". (5)

Aquests espanyols! Quina mania tenen amb la neteja de sang, amb la cacera de bruixes, amb la Santa Inquisició, amb la necessitat d'eradicar els heretges!

Però observar Iturgaiz no paga la pena. És només un contestador automàtic (que a més funciona malament) que té Mayor Oreja a la CAB. Mayor Oreja és una altra cosa. Significativament no només assistí per aprimera vegada a les reunions desl President del Govern Aznar Amb el PNB, sino que sigué l'únic que després l'interpretà per a la premsa.

L'entrevsista havia estat sol.licitada per Arzallus, en nom de l'Executiva del PNB, per a dialogar sobre assumptes diversos, tals com la situació dels presos, el Pacte d'Ajuria Enea i la violència i les seues ramificacions. (6) Però tot indica que les seues quatre hores i mitja sigueren per a Arzallus i Ardanza UNA RATIFICACIÓ DEL MISSATGE LLENÇAT JA ALS QUATRE VENTS PER MAYOR OREJA.

Hores abans de eixir de Gasteiz per a la reunió en La Moncloa Mayor Oreja digué a tot un núbol de periodistes que "NO ES POT ARRIBAR A LA PAU SENSE ARRIBAR A UN PROJECTE COMPARTIT DE PAÍS". (7)

És un missatge crucial. Mayor Oreja hi insisteix explicant que la lluita antiterrorista no és "tan sols un estratègia front a un grup violent; en el fons --digué-- és molt important saber definir quin projecte de país volem i amb qui es vol compartir". (7)

El Ministre d'Interior insistí: "parlar de pacificació és parlar de la normalitat; és parlar del futur del país; de quin projecte de futur volem; i de quins són els protagonistes del següent esforç que s'haura de fer en aquesta terra". (7)

I continua insistint-hi. Li pregunten per què el PP i PNB encara no han arribat a un acord sobre política "antiterrorista" i ell fa dues coses:

1. Avisa que "aquest no és qualsevol tema com el medi ambient" (cosa que traïx el Ministre, en tant que mostra que poc l'importa un assumpte vital avui per a l'Humanitat com és el Medi Ambient); i

2. 2) recorda I AVISA/ADVERTEIX/PREVENEIX/AMENAÇA: "aquest assumpte ha provocat guerres i no es pot resoldre en un dia. Afecta la concepció de futur del país, de quin projecte polític estem parlant, quins són els protagonistes i com s'ha de fer. No es tracta d'una discussió entre partits, és el gran tema d'aquest país" (7)

PROJECTE COMÚ COMPARTIT. Espanyol, par suposat. Mayor Oreja ha estat rotund en rebutjar "l'àmbit basc de decisió del que han parlat EA i IU. Avisa els polítics bascs expressament de que "no han de introduir-se miratges en la societat" amb conceptes com aquest.

ABC pot estar tranquil. El dissabte 17, en el seu editorial titulat "Segona fase?", premia els timbres d'alarma, voltejava les campanes i practicament cridava: "a les armes, espanyols, la Patria està en perill!" Deia aquest editorial que "les inquietants al.lusions a l'absència d'altres límits al diàleg, DISTINTS DE A VOLUNTAT MAJORITÀRIA DEL POBLE BASC, alerten sobre la deriva que els nacionalises pretenen imposar als treballs d'Ajuria Enea --cabalment en les antípodes de "l'esperit d'Ermua" que inundà els carrers d'Espanya-- I HAN D'ENCENDRE TOTS ELS SENYAL D'ALARMA DE L'OPINIÓ PÚBLICA ESPANYOLA... Si els nostres temors al voltant del que es va tractar ahir a Ajuria Enea es veren confirmas, se'ns ocurreix concloure que, com a mínim, no empitjoren les coses, o que la reunió no imprimisca la més lleu rectificació en la política de Mayor Oreja. NI LES CLAUSULES DEL PACTE D'AJURIA ENEA PODEN PREVALIR SOBRE LES LLEIS, L'ESTATUT O LA CONSTITUCIÓ. És al poble espanyol en el seu conjunt al que li correspon assenyalar els límits de qualsevol eventual invitació al diàleg" (Les majúscules les he posades jo).

Això que digué ABC ho esmicolà i argumentà Mayor Oreja el diumenge a la premsa a Gasteiz i és de suposar que a Arzallus i Ardanza a La Moncloa. Projecte comú (ESPANYOL) compartit. Espanya UNA. No pau (guerra) mentre els independentistes del MBAN no es rendisquen sense condicions I MENTRE QUE EL PNB I EA NO DECLAREN QUE NO PRETENDRAN MAI TRENCAR ESPANYA.

La voluntat de guerra sense descans fins aconseguir la rendició incondicional del seu enemic l'explicità ja el dijous el PP. Quan espentà al PP europeu a presentar i aconseguir que s'aprovara en el Parlament Europeu una resolució que reiterà "el seu suport al pacte d'Ajuria Enea, així com a l'Acord de Madrid" (ningú no recorda ja la tonteria de l'Acord de Pamplona), i rebutja "el diàleg amb tots aquells que col.laboren, permitisquen, susciten, donen suport i executen actes criminals". (8) Resolució que deroga el punt desè del Pacte d'Ajuria Enea i tanca el camí al "final dialogat de la violència" tan repetit pels "pàcifistes" de nòmina i subvenció.

HB no ha dit que el Pacte d'Ajuria Enea està mort. Ha dit (vegeu p. 14 de l'EGIN del dimecres 14) que "és un fracàs". I que "si l'objectiu que es plantejaren fa deu anys era aconseguir la pau, no ho han aconseguit. No han oferit cap sortida al conflicte que viu aquest poble, ni tan sols han marcat el camí".

El que passa és que "aconseguir la pau" NO ERA l'objectiu del Pacte. Al menys NO ERA l'objectiu dels partits espanyols (PSOE i PP) successivament ocupants del govern d'Espanya. I, com ha dit Arzallus, en comentar el vergonyós incompliment del Pacte, "els que volien fer de la Mesa (d'Ajuria Enea) un front antiterrorista se n'han eixit amb la seua". (9)

I, com a fruit d'aquests deu anys de "front antiterrorista", el desànim, el pesimisme, la desesperació de moltíssims: Espanya, botxí i víctima. Quan no és la guerra, és la guerrilla... Al País Basc uns maten amb les mans, uns altres amb les idees, uns altres amb les paraules, uns altres amb la resignació i fins amb les pregaries...Espanya, aquest corral de morts, corral d'homicides"(10). "Al País Basc, des de fa ja molts anys, la gent es veu obligada a viure en contra de quelcom o d'algú; en la trinxera permanent; en l'atac frontal o en la resistència heroica, segons els moments i les perspectives, però sempre en lluita" (11)

ABC editorialitza queixant-se i clamant al cel perquè "uns set cent ertzaines dediquen el matí a aprendre basc en lloc de protegir els ciutadans" (12) Mentre que Imanol Murua, alcalde de Zarautz, fa una crida a les gents d'HB "per a que sàpiguen vore que el dolor que estenen com una capa d'oli sobre tota la societat ens impedeix a tots abocar-nos a prendre l'aire.... Ni nosatres ni ells mateixos ens mereixem això". (13).

Però hi ha un fet ferotge, ferotge, ferotge, que sintetitza i abasteix en la seua horrible brutalitat el fracàs del Pacte d'Ajuria Enea.

"Puta, zorra, solo servís para follar". "De esta ventana tiré yo a Anuk y así vas a acabar tu". Aquestes són les "preciositats" que hagué d'escoltar poc abans de començar a ser torturada una jove basca a la que conec i aprecie. Sigué en la Comissaria d'Indautxu de Bilbo la primavera passada. I ara sembla que l'Audiència Provincial de Biscaia perseguirà el delicte de tortures per ella patit. (14)

Dic "sembla" perquè estem farts de comprovar com les denúncies de tortures o de lesions evidentment causades a dones i homes bascs per policies o guardia civils espanyols queden en res. Aquesta setmana ha estat un ferotge espai de temps per a comprobar-ho. El dilluns 12 declarà davant un jutge de Donostia l'advocada d'ofici que assistí a Fernando Elejalde, el pressumpte militant d'ETA detingut minuts després de que una acció que després reivindicà ETA culminara amb la mort d'un carceler de Martutene. L'advocada es ratificà en les seues denúncies que corroboraven les denúncies d'Elejalde d'haver estat torturat a comissaria.

El dimarts el jutge Justo Rodriguez cesà com a titular del Jutjat núm. 2 d'Instrucció de Donostia i se n'anà cap a Espanya. Però abans arxivà les diligències per les tortures denunciades per Elejalde. El mateix dia el secretari general del sindicat policial ANPU tingué la barra d'exigir a Egibar que demanara perdó públicament (Egibar és el portnatveu del PNB que havia acusat la policia de torturar a Elejalde). El dimecres el secretari general del PP en Bacongades tingué la barra d'unir-se a questa impúdica petició. El divendres l'advocat Miguel Castells, personat en la caus aen nom de l'Associació contra la Tortura i l'advocat de la família Elejalde, Alvar Reizabal, comunicaren a la premsa que habien presentat sengles recursos de reforma i subsidiaris d'apelació a l'auto de sobreseiment provisional i arxiu de les diligències obertes per les lesions sofrides per Fernando Elejalde després del seu pas per comissaria. Els advocats explicaren les múltiples irregularitats de l'axivament del "cas Elejalde" en el que s'ha basat la desvergonya de les protestes i exigències dels sindicats dels policies que torturen i dels polítics del PP que els amparen. (15)

Hi ha molts més casos. Tornaré altres setmanes amb el tema i sobre aquests casos. Sols vull ara suratllar que aquest tema de les tortures i agresions policials impunes és l'assumpte més ferotge de l'agresió espanyola a Euskal Herria. En la seua actual brutal fase començà en 1936 i 61 anys després els policies i guàrdia civils espanyols no han parat de torturar els bascs. Impunement en la immensa majoria dels casos.

I PASSA ARA. N'hi ha una altíssima probalitat de que en el momet que vosté està llegint aquest text hi haja una basca o un basc patint tortures a mans de policies o guàrdia civils espanyols. SUMEN MILERS I MILERS I MILERS LES BASQUES I BASCS TORTURATS PER L'ESPANYA FRANQUISTA I LA SEUA CONTINUACIÓ JOANCARLISTA. I no és un nombre reduït el de les i els que ho foren fins la mort.

És açò el que ens fa tants tan difícil perdonar la trició del PNB i d'EA. Aquest ferotge fet de la tortura i la ferotge forma en que PNB i EA ho soporten i hi conviuen, i governen mà a mà amb els inductors, consentidors i emparadors de les tortures. Tenim l'ampressio de que les farses i les danses d'Ardanza per l'Estatut i el Pacte i La Moncloa suposen que els torturadors d'ahir i d'avui (i els que ho seran demà) són venuts pel EBB del PNB al Govern que empara aquestes tortures a canvi de molt més que trenta monedes d'argent. A canvi, per exemple, de que els paguen els milers de milions de pessetes que Espanya li deu al PNB perquè li'ls robà Franco.

No és perque sí que ens repugnen les farses i danses d'Ardanza.

És perquè, mentre les dansa, torturen a basques i bascs.

I ell ho sap.

I, canalla, calla.

Justo de la Cueva

(1) James George Frazer: "El mite d'Osiris", cap. XXXVIII de la versió espanyola de la seua imprescindible obra titulada "The Golden Bough" (primera edició en anglès en 2 vol. 1890, edición monumental en anglès 12 vol. 1907-1914, edició en anglès abreutjada por l'autor 1922). Cite de la versió espanyola "La rama dorada. Magia y religiÛn", Fondo de Cultura EconÛmica, Mexico, 1944 segon l'anglesa abreutjada, revisada en 1951. El meu exemplar és de la quarta reimpressió en 1969. El text que transcric figura en la p. 422.

(2) Oskar Rekalde: Arzallus: "Ja no crec en l'automia, perquè el que et donen, t'ho lleven", en el núm. del 19 de gener de 1998 de ABC. Pres de la seua edició electrònica en Internet.

(3) Carmen Gurruchaga: Els gudaris del PP, en pp. 8 a 16 del núm. 115, del diumenge 18 de desembre de 1997, de LA REVISTA de EL MUNDO. La portada era la fotografia del cap d'un regidor del PP en Hernani, vista des de l'esquena. Amb el titol: ELLS POSEN EL CLATELL.

(4) Diario de Navarra: El PP aconseguiria avui el 41,8% dels vots, cinc punts pr sobre del PSOE, portada i pp. 3 a 7 del núm. del 18 de gener de 1998 del DIARIO DE NAVARRA.

(5) Adolfo Garrido: Carlos Iturgaiz, president del Partit Popular del PB: "El PP està creixent en militants al País Basc", entrevista en el núm. del 19 de gener de 1998 de ABC. Pres de la seua edició electrònica en Internet.

(6) Aquella és quasi textual l'explicació del diari oficiós del PNB, DEIA: No hi hagué punts de trobada sobre la pau.PNB i PP volgueren rebaixar les expectatives creades sobrel a seua primera reunió oficial sobre pacificació, en la p. 24 del núm. del 18 de gener de 1998 de Deia.

(7) Oskar Bañuelos: El PP condiciona la pau al seu ideari. Vol nugar el marc abans de solucionar el conflicte. Mayor diu que no ss'arribarà a un acord sense un "projecte compartit", en el núm. del 18 de gener de 1998 de EGIN, Portada y p. 12.

(8) Eliseo Oliveras: L'Eurocàmera rebutja el diàleg amb qui done suport als terroristes, en la p. 15 del núm. en espanyol del 16 de gener de 1988 de EL Periodico de Catalunya. I Ariadna Trillas: El Parlament Europeu aprova un text que contradiu el Pacte d'Ajuria Enea, en la p·gina 15 del núm. del mateix dia de AVUI.

(9) EL MUNDO: El PNB critica que el Pacte haja acabat en un "front antiterrorista", en la p. 7 del núm. del 13 de gener de 1998 de EL MUNDO del País Basc.

(10) Jaime Campmany: Els morts, en el núm. del 15 de gener de 1998 de ABC. Tomado de la seua edició electrònica en Internet.

(11) Isabel San Sebasti·n: Aliats i adversaris, en el núm. del 15 de gener de 1998 de ABC. Pres de la seua edició electrònica en Internet.

(12) ABC: "ATUCHA INCUMPLE", editorial del núm. del 16 de gener de 1998 de ABC. Pres de la seua edició electrònica en Internet.

(13) Imanol Murua Arregi: Des de Zarautz a HB, en el núm. del 18 de gener de 1998 de EL CORREO ESPAÑOL. Pres de la seua edició electrònica en Internet.

(14) Koldo Iturbe: L'Audiencia de Biscaia obliga a 56 policies a sometre's a una roda de reconeixement. La núvia de un presumpte etarra acusà de tortures un agent "amb la cara picada", en la p. 11 del núm. del 13 de gener de 1988 de EL MUNDO del País Basc.

(15) Alazne BasaÒez: Irregularitats en l'arxiu del "cas Elejalde", en la p. 16 del núm. del 17 de gener de 1998 de EGIN.